dilluns, 7 de juny del 2010

No és un adeu sinó un fins aviat

Hola a tothom,

Els saluda la Carme, una mentora estudiant de magisteri que durant uns mesos s'ha convertit en una nena.
Quan vaig començar com a participant del projecte tot eren il•il•lusions i incertesa de com s'esdevindria.
Aquelles il•il•lusions del primer dia s'han multiplicat i l'incertesa s'ha transformat en un seguit d'experiències que ha donat lloc a una relació d'afecte difícil d'explicar. Difícil perquè toca les emocions.
Els meus mentorats ocupen un lloc al meu cor. De fet el projecte sencer ocupa un lloc especial al meu cor.
El projecte Rossinyol, treballa amb conceptes, idees i valors en els que crec amb fermesa.
Vull imaginar-me un món a on les relacions humanes, l' amistat, jugar, tenir cura d'algú, donar-li valor a una relació, siguin coses importants y possibles.
El projecte Rossinyol posa el seu granet de sorra per construir el gran castell de la integració.
A la Daria i en Shi Long, els meus mentorats, no necessito fer-los la pregunta de si els ha agradat el projecte. No estic en ple atac d'egocentrisme, amb la cara que posen quan els vaig a buscar ja m'ho diuen tot. No crec que el mèrit sigui meu. Ara tampoc estic en un atac de falsa modèstia. El mèrit és de tots els qui col•laboren per fer possible aquest projecte, de la Universitat, professors/es, tutors/tutores, mentors i mentores.
La meva germana va escriure al seu blog, no deixem de jugar perquè ens fem vells, ens fem vells perquè deixem de jugar.
Vull fer servir la metàfora del joc per dir que em vull mantenir eternament jove jugant. És meravellós que el joc es converteixi en el fil conductor per fonamentar relacions humanes.
Amb els infants s’aprèn molt i et donen l'oportunitat d'entrar en el seu univers màgic.
Les nostres sortides han quedat il•lustrades al blog. Qui sap? pot ser un dia quan la Daria i en Shi Long siguin adults llegiran amb carinyo les entrades que he fet, d'algunes de les trobades.
Qui sap? pot ser un dia ells formaran part del projecte rossinyol com a mentors!!!
Amb aquest somni poètic desitjo llarga vida al projecte rossinyol. Gracies per haver-me deixat formar part d'ell.

Senyores i senyors que rossinyolin tots molt bé

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada