No és un adeu sinó un fins aviat

Hola a tothom,

Els saluda la Carme, una mentora estudiant de magisteri que durant uns mesos s'ha convertit en una nena.
Quan vaig començar com a participant del projecte tot eren il•il•lusions i incertesa de com s'esdevindria.
Aquelles il•il•lusions del primer dia s'han multiplicat i l'incertesa s'ha transformat en un seguit d'experiències que ha donat lloc a una relació d'afecte difícil d'explicar. Difícil perquè toca les emocions.
Els meus mentorats ocupen un lloc al meu cor. De fet el projecte sencer ocupa un lloc especial al meu cor.
El projecte Rossinyol, treballa amb conceptes, idees i valors en els que crec amb fermesa.
Vull imaginar-me un món a on les relacions humanes, l' amistat, jugar, tenir cura d'algú, donar-li valor a una relació, siguin coses importants y possibles.
El projecte Rossinyol posa el seu granet de sorra per construir el gran castell de la integració.
A la Daria i en Shi Long, els meus mentorats, no necessito fer-los la pregunta de si els ha agradat el projecte. No estic en ple atac d'egocentrisme, amb la cara que posen quan els vaig a buscar ja m'ho diuen tot. No crec que el mèrit sigui meu. Ara tampoc estic en un atac de falsa modèstia. El mèrit és de tots els qui col•laboren per fer possible aquest projecte, de la Universitat, professors/es, tutors/tutores, mentors i mentores.
La meva germana va escriure al seu blog, no deixem de jugar perquè ens fem vells, ens fem vells perquè deixem de jugar.
Vull fer servir la metàfora del joc per dir que em vull mantenir eternament jove jugant. És meravellós que el joc es converteixi en el fil conductor per fonamentar relacions humanes.
Amb els infants s’aprèn molt i et donen l'oportunitat d'entrar en el seu univers màgic.
Les nostres sortides han quedat il•lustrades al blog. Qui sap? pot ser un dia quan la Daria i en Shi Long siguin adults llegiran amb carinyo les entrades que he fet, d'algunes de les trobades.
Qui sap? pot ser un dia ells formaran part del projecte rossinyol com a mentors!!!
Amb aquest somni poètic desitjo llarga vida al projecte rossinyol. Gracies per haver-me deixat formar part d'ell.

Senyores i senyors que rossinyolin tots molt bé

Al Llac Pudent

Va de patins

Hem aprofitat un matí de bon temps, després de tants dies de pluja continuada, fent una mica d'esport. Ens hem posat els respectius patins i roll and roll!!

Cadascú en una modalitat diferent: La Dària amb patins en línia, en Shi long amb monopatí i jo amb els patins de quatre rodes de bota que no feia servir des dels 14 anys, si mal no recordo. Per sort, el peu no m'ha crescut gaire més hi m'els he pogut calçar!!

Preparats? llestos? ja!!!

Planeta Màgic

Aquest matí la comandant Carme i els tripulants, Daria, Victòria i Shilong, de la nau “Rossinyol” han aterrat al Planeta Màgic. Un lloc ple de colors, pilotes, tobogans, inflables, cavalls, muntanyes, troncs, vaques, conills gegants, en definitiva, de tot i més per passar una bona estona jugant i saltant.

La nau ha hagut de tornar al Planeta Terra, però el més probable és que tornem a visitar el Planeta Màgic en una altra missió espacial.

Anem de pic-nic!

Quina bona idea!! Ens hem ajuntat menotres i menotrats per anar de pic-nic.

Localització: Parc de la Draga, Banyoles.

Assistents: Lubna, Osvaldo, Shi long, Daria, Eva, Èlia i servidora.

Menú: Truita de patates amb julivert made in Lubna, truita de patates made in mercadona, amanida de pasta made in Èlia, empanada gallega de tonyina, carn arrebossada i per acabar-ho de celebrar com cal, pastís de xocolata i maduixa, mmmmmmmmmmm.

Jocs: baixar la pendent com una croqueta, rebolcar-se per la gespa, gimnàstica i acrobàcies variades, fer volar una cometa, còrrec, saltar, atrapar...

I endevinalles per trencar-te la closca com el "què dius que hi podem comprar, al mercat de capicapó?"

Quina trobada tan genial!! :)